Triple salt immortal

Jo crec que de vegades no s'ha d'aspirar a tant. O potser és que m'he cansat d'aspirar a moltes coses i no intentar mai res. Ves a saber. El cas és que ara, al mig del camí, o més ben dit, quan les coses comencen a començar, em trobo sorprenentment sola. Perquè no sé quin és el meu lloc en aquesta ciutat que m'estimo tant però on, al cap i a la fi, sóc una nou vinguda...

Ara qualsevol cosa suposa un gran esforç. Ja fa una setmana que el meu cos (o el meu cap) va dir que no, que no ho suportava més i que faria el possible perquè em quedés una temporadeta al llit. I així ho va fer. El problema és que mentre estàs fora d'escena, l'espectacle continua, i ara toca recuperar-ho tot, comprar el pa, fer bona cara, voler fer coses.

Agafem forces...